“El peix daurat” és un monòleg teatral on la protagonista i autora comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. Des d’una intimitat radical, s’obre en canal davant el públic per fer-lo viatjar de l’eufòria més absoluta a la depressió més tortuosa. Al llarg del trajecte es traça la relació entre la salut mental i aspectes de la vida contemporània com la pressió laboral, la precarietat, l’obsessió per l’èxit, la fantasia de l’amor romàntic, el menysteniment a la salut, la gordofòbia o la violència masclista. Amb una mirada incisiva, crua i, sobretot, íntima, l’obra navega entre la fascinació d’allò extraordinari i les misèries compartides, del món desconegut de l’eufòria maníaca a les preocupacions que travessen el nostre present. En paraules de l'Anna Agulló Prieto El peix daurat s’ha apoderat de mi, m’arrossega, s’avança a les meves passes. No tinc cap dubte que aquesta és la història que havia d’explicar. Vull que m’acompanyeu en un viatge meravellós i terrible, que sentiu amb mi la felicitat més absoluta i el dolor més profund, que descobriu, com vaig anar descobrint jo, quines experiències ens poden conduir a aquesta ruptura de la realitat compartida que és la bogeria. I també vull que ens en riguem de tot plegat! No hi ha res que desitgi més al món que fer arribar aquesta història tan lluny com pugui, no perquè sigui la meva, si no perquè crec honestament que parla de totes nosaltres i que tothom s’hi pot reconèixer en algún sentit. I crec també que és des de la sinceritat més despullada que podem millorar la realitat.